Can Tries

El projecte consisteix en la construcció de nova planta d’un habitatge unifamiliar i una piscina, juntament amb una sèrie de terrasses exteriors. 

DOS SISTEMES COMPLEMENTARIS
L’estratègia constructiva es defineix a partir de dos sistemes diferenciats i complementaris entre si.  

En contacte amb el terreny, un conjunt de dos anells, un exterior que configura les façanes i un central que acull els serveis. Aquests anells són fets de murs de càrrega de marès en la façana i de formigó en el central, un sistema feixuc i amb molta inèrcia tèrmica. En contraposició, apareixen suspeses sobre l’espai lliure entre els dos anells un conjunt de capses que contenen els dormitoris en planta primera. Aquestes estan fetes de panells fusta CLT, un sistema lleuger, en sec i aïllant.

RIQUESA INTERIOR I SENZILLESA EXTERIOR
La idea del projecte és la de generar un espai interior ric i complex en contrast amb l’exterior, d’aparença més serè i senzill. Per a aconseguir això es parteix d’una construcció exterior de l’envoltant d’aspecte petri i pesat a partir de murs de marès i cobertes de teula, amb un interior d’aspecte lleuger i fluid mitjançant forjats i particions interiors de taulers de fusta CLT. La configuració de l’espai juga un paper predominant amb un joc de buit i ple en planta primera que deriva en un joc de dobles alçades.

El volum s’adapta al terreny amb pendent mitjançant un doble escalonament en planta baixa, fent que des de l’entrada fins a la sala d’estar el recorregut va descendent. D’aquesta manera els desmunts o munts sempre són petits. En planta primera aquest escalonament es tradueix dos nivells diferents.

La coberta es defineix a partir de tres aiguavessos de coberta inclinada de teula àrab ceràmica. El volum inicia en la façana sud-oest a dues aigües i, a mesura que el terreny baixa, gira a una aigua cap a nord-oest per retallar el volum en alçada. A la part central apareixen tres lluernaris en forma de xemeneia, que permeten l’entrada de llum en la zona central de la planta, així com també serveixen com a evacuació de fums de la xemeneia i banys. D’aquesta manera es busca la simplicitat de cobertes i, per tant, una millor adequació a l’entorn.

ECONOMIA DE MITJANS
Es busca aprofitar allò que tenim a mà i explotar els recursos de l’entorn. Per una banda s’optimitza l’aprofitament dels recursos materials. Els murs de marès ens graratitzen un bon comportament higroscòpic i una gran inèrcia tèrmica que confereixen als espais comuns una estabilitat climàtica durant el transcurs del dia. Les capses de fusta, que ofereixen un bon aïllament tèrmic, contenen estances d’un ús més intermitent.

D’altra banda, també s’aprofiten els recursos naturals, com el sol, la ventilació creuada o l’embat. 

INTEGRACIÓ EN EL PAISATGE
La proposta vol diluir-se en el paisatge construït de l’Illa. A través de la materialitat del marès, la volumetria clara i senzilla i la composició simple, l’edifici vol formar part del que l’envolta i es mimetitza amb les construccions agrícoles que l’envolten.